La Catedral

Descripció

La Catedral és un punt d’inflexió important ja que suposa l’inici d’un conceptualisme immanent que busca dotar de sentit uns objectes que de per sí no el tindrien. Aquest sentit, aquest component significatiu, assigna un joc de relacions especials als objectes que formen part de la composició.

A la il·lustració hi veiem un edifici replet de figures que l’envolten e interactuen amb ell. Si observem amb atenció, veurem que la façana es divideix en tres eixos -el central i les dues torres als laterals-. Les torres són la imatge de la dualitat, tant del bé i del mal com de la vida i de la mort. Però l’element important apareix al centre, en el punt neuràlgic de la composició: és el cervell, imatge de l’intel·lecte, que reposa en equilibri i harmonia entre dues forces oposades.

Així, el temple és una representació del món on hi habiten i es desenvolupen criatures de tot tipus, caracteritzada per una dualitat radical i un mentalisme que convida a la unitat a través de la consciència.

La Catedral és un exemple d’obra ‘orgànica‘ amb un fort component conceptual que l’endreça i li dona sentit. Ara bé, deixant de costat les estructures simbòliques, considero que La Catedral no executa encara el salt cap a la Transfiguració. Conté masses elements que es poden suprimir o substituir per altres i això no canviaria l’obra en el més mínim.

Detalls del projecte