Què entenc per Transfiguració?
El concepte de la Transfiguració és molt útil per a comprendre que en les obres que es presenten no s’inclouen determinats elements de forma gratuïta. Tot allò visible no ens interessa per si mateix, sinó com a expressió insubstituïble d’una idea que coordina tots els elements de la composició. Les parts responen a un motiu que s’explica en xarxa, tenint en compte tots i cadascun dels elements que conformen l’obra. Aquest és el sentit que ens permet parlar d’una obra com a orgànica a nivell compositiu, i, més important encara -doncs és la pura essència de la Transfiguració- a nivell conceptual, on observem una estructura amb sentit, que coordina elements diferents de forma unitària i coherent gràcies a la participació d’un ordre de significació profund.
La Transfiguració és la pèrdua de la contingència en base a l’aportació de sentit total a la obra. Els objectes que formin part de la composició jugaran un nou ordre de relacions significatives. Els objectes seran els components visibles d’un ordre significatiu concret però transcendent en relació als mateixos. Per tant, tots els objectes de la composició -es trobin revestits de l’aparença que sigui, abstracta o figurativa- s’entendran sempre, i en tot cas, com a símbol. Símbol visible d’un sentit concret i particular.
La Transfiguració és del tot impossible sense avançar cap a la pèrdua de la contingència. La supressió d’allò contingent, ociós i gratuït és imprescindible per a la formulació d’un treball artístic dotat de sentit filosòfic potent.
La Transfiguració revesteix de sentit a les diferents parts de les obres, un sentit que abans no tenien; això és el que genera el salt qualitatiu dels components. Però s’ha de remarcar que aquest salt qualitatiu, allò que transfigura les obres, és en tan alt grau exigent que no permet la inclusió de qualsevol element per tal de no destorbar l’estructura de significats. A vegades veiem que una obra ens pot dur pel camí de l’amargura, no pel que tècnicament ens demana, sinó per tot allò que l’obra refusa com a impropi. Aquesta manca de llibertat es justament allò que diferència la Transfiguració de l’Art Orgànic.
És important recalcar que la Transfiguració és l’evolució lògica i natural de l’Art Orgànic. La Transfiguració s’encarrega de conduir aquell ordre propi de les composicions ‘orgàniques’ al concepte, obliga a l’obra a ser coherent no només en l’aspecte visual sinó també en el conceptual.