Descripció
El primer Dionisus, fet a llapis, és clarament de tendència nietzscheana, afirmadora de vida. En ell hi llegim una al·lusió bel·licista -Virtut, Guerra, Victòria-, que ha desaparegut en aquest segon Dionisus, el qual és clarament guenonià.
Sigui com sigui, els dos Dionisus tenen en comú el fet de representar una divinitat grega que, segons explica Nietzsche és la afirmació de la vida en el seu grau suprem, tant en el seu aspecte positiu com en la seva vessant més dura i amarga.
El Dionisus neix com una mena de tribut a la multiplicitat en els que la vida es manifesta. Era una afirmació de la seva potència desbordant, el catalitzador de les forces vitals que apareixen disperses als nostres ulls. Per aquest motiu el déu apareix revestit de fruites i flors. Emanen d’ell, són la concreció de les possibilitats latents en Dionisus com a font de vida que és.
El cap, amb la disposició de les fulles, simula ser una corona, simbolitzant que Dionisus és el rei de la natura.
El fet que el personatge aparegui entre edificis d’estils arquitectònics tan diferents respon a la mirada humana de l’assumpte en qüestió. Els edificis -tots ells són parts de temples- són la imatge elaborada per els homes al llarg del temps per rendir culte a la divinitat. És la part visible i externa d’un culte destinat a allò invisible.
La reivindicació del Dionisus és, també, una reivindicació d’aquest canvi de tendència, més conscient del que suposa el símbol -a diferència del Dionisus a llapis, el Dionisus 2.0 s’emmarca de ple dins la Transfiguració-.
Detalls del projecte
| Autor: | Mitus |
| Data: | 2013 |
| Dimensions: | 195 x 130 cm. |
| Tècnica: | Oli sobre tela |
