Paradigma Helíac

Descripció

El disseny final del Paradigma, que podem veure tant a la il·lustració a llapis com en el quadre de gran format, son el fruit de llargs mesos de recerca per a trobar una composició vàlida i coherent, amb la profunditat que exigia el tema a tractar. El Paradigma no només havia de cristal·litzar una cosmovisió espiritualitzada del món i de la vida. També es presentava com un Paradigma artístic, com la posada en escena i clarificada de la meva proposta artística. Havia de ser un Paradigma en tots els sentits, un Paradigma total, però no per a rendir culte, sinó per a entendre que com a tot Paradigma, per molt bé que exemplifiqui un model científic, filosòfic i/o artístic el temps ens conduirà a deixar-lo de costat irremissiblement, per a crear noves estructures de pensament i nous models que reflecteixin un nou estat creatiu.

Sospito que hi ha una necessitat de superació en dos nivells; la primera és copsar un estadi definitiu augurat per els treballs anteriors com el Fènix i el Dionisus -la Transfiguració-; l’altre és la creixent sensació de que una època acaba en el meu recorregut artístic, de que el Paradigma és un punt i final.

Amb el Paradigma he experimentat certa manca de llibertat creativa i m’he vist supeditat al joc de les significacions de la obra per complet. M’he vist obligat a suprimir molts elements que m’hauria agradat incloure. Els he eliminat o els he substituït per alguns altres que es corresponien amb la direcció filosòfica proposada per la obra. Entenc que és un preu que haig de pagar si realment vull elaborar una obra amb un pes significatiu important.

Detalls del projecte