Què són els Tractats?

La característica fonamental d’aquelles obres que jo denomino els Tractats consisteix en la comunió d’una estructura abstracte, de tendència geomètrica, amb un text que embolcalla una reflexió. L’interessant, des del meu punt de vista, és la relació que es crea entre la reflexió i la imatge. Aquest tipus de composicions no s’entendrien sense la participació del text. Tots ells es comprenen sota la coordinació d’imatge i paraula. La imatge il·lustra el que el text ens explica i la composició ajuda a fer entendre el missatge del text.

Tant en un tractat com en l’altre observem tota una sèrie de formes que conviuen al voltant d’un cercle central. Això té una equiparació filosòfica que he decidit manifestar en aquest llenguatge donades les possibilitats que m’ofereix. Els Tractats fan abstracció del problema metafísic entre la relació d’un element amb l’Absolut. Intenten ser mapes sobre les relacions que es creen entre aquests dos pols.

En quant al procés de treball, crec que és important recalcar que el fet de començar a treballar un tractat ve donat per l’escriptura del text. O sigui, que en última instància, el fet que treballi un tractat depèn de la inspiració filosòfica que hi trobem al text. Només quan està redactat el text començo a dissenyar l’estructura visual de la idea, llavors s’inicia el diàleg formal entre el missatge i la forma.

Els Tractats 2on i 3er segueixen la línia general proposada pel Tractat 1er, doncs en ells apareix una arquitectura geomètrica concebuda com un espai abstracte on hi podem llegir un text escrit especialment per a la composició en el que s’hi troba. Aquestes reflexions tracten sempre de la relació entre l’artista i la obra, son reflexions personals que contenen valors, advertències i màximes encaminades a recordar i posar de manifest el que significa per a mi l’àmbit de la creació artística.

De totes formes, els Tractats 2on i 3er també son rupturistes, en aquests darrers no hi apareixen elements referencials com en el Tractat 1er. Als dos últims Tractats he exclòs tot element d’aquest tipus, no per una voluntat d’exterminar l’element figuratiu o referencial, sinó perquè en aquestes composicions no hi tenien cabuda. Les composicions abstractes funcionaven a la perfecció amb aquest llenguatge delimitat i ha estat innecessari recolzar-les en elements  referencials. De fet, n’estic segur que aviat, en un futur Tractat potser apareixerà l’oportunitat de vincular l’element figuratiu de nou, diluint així la separació radical actual entre el llenguatge figuratiu i simbòlic per un costat i el geomètric i abstracte per l’altre.